Viatge introspectiu a la tundra

La decisió de Manperel, de Jordi de Manuel. Ed. Columna, 2013. 208 pàg.

Hi ha moments, en la lectura d’un llibre, en què el lector pot arribar a sentir el fred, notar textures i olors, copsar un ambient com si realment l’estigués vivint. Si hom experimenta això, vol dir que estem davant d’un text que ha traspassat moltes capes. I Jordi de Manuel aconsegueix aquesta connexió amb La decisió de Manperel, una novel·la que planteja una interessant combinació de ciència, misteri i introspecció.

Jordi de Manuel engega la trama a partir d’un personatge verídic, el matemàtic rus Grigori Perelman, que va ser capaç de desxifrar la conjectura de Poincaré, un dels enigmes cabdals de les matemàtiques des de principis del segle XX. Perelman va ser premiat amb el “Nobel de la Matemàtica”, la Medalla Fields, dotat amb un milió de dòlars, però va rebutjar tant els diners com la condecoració.

Bé, doncs, Jordi de Manuel transforma l’home real en el personatge literari Víktor Nikolàievitx Manperel. És un matemàtic brillant, que ha resolt un dels Set Problemes del Mil·leni. Manperel deixa Sant Petersburg per viatjar fins a una illa remota de l’àrtic rus. S’instal·la en una cabana amb la seva mare anciana i el seu gos Grisha. S’aïlla per treballar en la seva obsessió pel model de la forma de l’univers, però alhora inicia un camí interior de conseqüències imprevisibles.

Al cap de poc de ser a l’illa, Víktor Nikolàievitx Manperel rep una carta del seu pare, amb qui no té relació des de fa més de vint anys. Aquest li diu que ha escrit la carta just abans de morir, i que en les següents setmanes anirà rebent gravacions en què li explicarà la raó de les seves extraordinàries capacitats. Aquest talent de Manperel, però, no és gratuït: en la seva missió d’entendre els misteris de l’univers haurà de prendre decisions personals però de repercussió global que tenen a veure amb el poder constructiu i destructiu del cosmos, un debat en què Jordi de Manuel planteja la mort de tota divinitat.

El degoteig de les cintes setmanals enregistrades pel pare marquen el tempo de la novel·la, que va in crescendo. Kiril Botonov és el carter de Fugrino, el poblet habitat més proper a la llar de Manperel. És qui porta al matemàtic els sobres amb les gravacions, i esdevé un company en la solitud de l’indret. Amb Kiril i el gos Grisha fan una travessa a peu per descobrir els secrets de l’illa. L’autor impregna el relat del silenci dels paratges, que administra amb una narració precisa, de diàlegs mesurats i descripcions delicades. Paradoxalment, en aquesta recerca de la soledat, el protagonista trobarà més contacte humà que a la gran ciutat.

D’estructura àgil i lleugera però de sòlida profunditat, La decisió de Manperel és d’aquelles novel·les que tornaries a començar tot just en acabar-la de llegir, per recrear-te en els detalls.

Jordi de Manuel (Barcelona, 1962) és un referent pel seu activisme en el camp de la ciència-ficció en llengua catalana, i reconegut autor de novel·la negra -creador de l’inspector Marc Sergiot. Però hi ha un detall en el seu currículum que marca la diferència i que respecto moltíssim, i és el Premi El Lector de l’Odissea de Vilafranca, guardó en què la participació del públic és més directa i definitiva que en cap altre, i on el filtre de qualitat només el posa el lector. Bravo!